Natura cívica. Ciència, territori i ciutat al parc de la Ciutadella a principis de segle XX (2024)

De Barcelona a Banyoles: Francesc Darder, la història natural aplicada i la Festa del Peix

Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles, edited by Crisanto Gómez, Josep Maria Massip and Lluís Figueras. Banyoles: Centre d'Estudis Comarcals Banyoles., 2017

Aquest article intenta analitzar la figura del naturalista barceloní Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918) a través dels nombrosos projectes i iniciatives que impulsà sota el concepte de la història natural aplicada, és a dir, la idea d’explotar els animals i els seus productes d’una forma sistemàtica, amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Aquesta història natural aplicada requeria no només tractar amb els animals pròpiament dits (manteniment, cria i cura, preparació i naturalització, compra i venda), sinó també amb un ampli ventall d’activitats que hi estaven relacionades, com l’edició i l’escriptura, l’exposició i la divulgació, les campanyes, així com la construcció de conillers, incubadores i aquaris per a peixos. Veurem com, amb el pas del temps, el que començà sent un negoci privat es va anar transformant, a finals de la dècada de 1870, en un seguit d’empreses més institucionals, com el Zoo de Barcelona (fundat el 1892) i la Festa del Peix (celebrada entre 1910-1915). L'article també posa de manifest diversos elements del patrimoni científic que existeixen en bona mesura gràcies a les iniciatives de Darder i que posar-los en valor implica necessàriament conèixer-ne la història.

De Barcelona a Banyoles: Francesc Darder, la història natural aplicada i la Festa del Peix. In: C. Gómez, J.M. Massip and L. Figueras (eds.) Dels museus de ciències del segle XIX al concepte museístic del segle XXI. Cent anys del Museu Darder de Banyoles, Banyoles: CECB

Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, CECB (Quaderns, 37), 2017

Aquest article intenta analitzar la figura del naturalista barceloní Francesc d’Assís Darder i Llimona (1851-1918) a través dels nombrosos projectes i iniciatives que impulsà sota el concepte de la història natural aplicada, és a dir, la idea d’explotar els animals i els seus productes d’una forma sistemàtica, amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Aquesta història natural aplicada requeria no només tractar amb els animals pròpiament dits (manteniment, cria i cura, preparació i naturalització, compra i venda), sinó també amb un ampli ventall d’activitats que hi estaven relacionades, com l’edició i l’escriptura, l’exposició i la divulgació, les campanyes, així com la construcció de conillers, incubadores i aquaris per a peixos. Veurem com, amb el pas del temps, el que començà sent un negoci privat es va anar transformant, a finals de la dècada de 1870, en un seguit d’empreses més institucionals, com el Zoo de Barcelona (fundat el 1892) i la Festa del Peix (celebrada entre 1910-1915). L'article també posa de manifest diversos elements del patrimoni científic que existeixen en bona mesura gràcies a les iniciatives de Darder i que posar-los en valor implica necessàriament conèixer-ne la història.

El Tibidabo i la concepció metropolitana de Barcelona

The modern definition of the Mt. Tibidabo, initiated in 1888, encouraged many sectors of the society. The city found a physical stand that permitted to focus the ideals and worries to introduce the modernity to the city. The conquest of the Mt. Tibidabo was, to the collective imaginary, a symbol of the modern expression and the ambitions of the bourgeoisie. Apart from becoming a touristic and local landmark, the mountain was supposed to be something to be proud of and to allow political, religious, scientific and cultural spreading. This forged identity was the deliberate result of construction and assimilation works of a new urban mentality. A project, often unshared and conflictive, whose guidelines were drawn from the city. The case study of the Mt. Tibidabo is, nowadays, an observatory of the society that helped conceive the metropolis of Barcelona.

Historiografia dels jaciments plistocens al massís del Garraf i curs baix del riu Llobregat

2009

Estudi de Paisatge: Els Tres Turons

B2B Arquitectes, Bellmunt, J.; Buscemi, A.; IRBIS; Pla Estel; VECLUS; López, F.; Mercadé, M., "Estudi de Paisatge: Els Tres Turons". Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. http://hdl.handle.net/11703/125592, 2022

Norbert Font i Sagué: Ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902)

2004

Biografia de la primera part de la vida del sacerdot, literat, geòleg i excursionista barceloní Norbert Font i Sagué (1873-1910)

Barcelona i el delta del llobregat: imaginaris versus història humana

XVIII Congrés d'Història de Barcelona. Cap a una història ambiental de la ciutat, 2023

La informació més accessible a Internet sobre el delta del Llobregat ens el descriu com un conjunt d’espais naturals molt valuosos per la seva gran biodiversitat i com una peça clau en les rutes de les aus migratòries. La importància de la que és la tercera zona humida litoral de Catalunya queda reflectida en l’aplicació de diferents figures de protecció a partir de 1987: reserves naturals parcials, espais d’interès natural, zones d’especial protecció per a les aus. Això encaixa també amb la seva caracterització com un lloc perfecte per anar a passar el dia a la natura des de Barcelona: el 2021, gairebé un terç de les visites que van rebre els Espais Naturals del Delta provenien de la ciutat comtal. Aquest imaginari sobre el delta del Llobregat és interessant perquè mostra una part del delta, però sobretot amaga la seva història humana: ni el delta és només aquesta suma d’espais naturals protegits, ni aquests espais són tan naturals com volen semblar. La transformació humana d’aquest espai el va convertir en una zona dedicada a l’agricultura de regadiu de mercat a les primeres dècades del segle XX, moment en què va començar el seu procés d’industrialització. A mitjan segle, els espais naturals que quedaven al delta eren molt pocs. D’aleshores ençà, hi ha hagut una gran expansió dels polígons industrials i de les aglomeracions urbanes i la implantació i ampliació d’infraestructures com vies de comunicació, l’aeroport i del port de Barcelona en detriment de la zona agrícola, que ha anat perdent extensió. Cal sumar-hi l’impacte de la contaminació de les aigües superficials i subterrànies i del sòl i la instal·lació d’abocadors incontrolats als forats deixats per l’extracció d’àrids, així com la renaturalització d’alguns espais i el desviament de la desembocadura del riu. La present comunicació vol explorar la història humana més recent del delta del Llobregat així com l’imaginari sobre l’espai natural protegit que la invisibilitza.

Indústria i ciència a Sant Andreu

Cicle de Col·loquis: Tres nous Itineraris d’Història de la Ciència per Barcelona! Cicle de Col·loquis de la SCHCT. Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 16 de març de 2015

Tràfic global de peixos: piscicultura al Zoo de de Barcelona a principis de segle XX

ACTES D'HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA, 2023

In 1909, the Laboratori ictiogènic was inaugurated at the Barcelona Zoo with the aim of promoting fish farming and repopulating the rivers and lakes in Catalonia. The program was deployed throughout the territory through the «fish fests» and a Fish Farming and Fishing Exhibition in Barcelona. It must be understood within the framework of a transnational project which, since the mid-nineteenth century, sought to improve the productivity of rivers and seas. State fish farming institutions had been created everywhere, a global trade in species established and a fish fascination nurtured. The uniqueness of the Barcelona case lies in the fact that it emerged from a municipal zoo. The article attempts to show that the Catalan programme materialised thanks to the existence of a fish-farming framework on the international scene; while at the same time the political and social context modulated the way in which was put into practice.

Canvi en la percepció de la natura a Catalunya als 70 i 80

XIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica. SCHCT, Sant Feliu de Guíxols, 26, 27 i 28 de setembre de 2014